Al llarg d'un seguit de dies i en el marc de l'assignatura d'Interculturalitat hem seguit un debat al voltant de l'oportuna utilització d'uns materials didàctics a 4rt d'ESO. Els interessats, podeu trobar-los clicant els següents links:
http://www.kickamigrant.com/
http://www.newsgaming.com/games/index12.htm
El meu posionament inicial, provocat per la primera impressió de rebuig a uns jocs que descontextualitzats poden resultar molt durs, ha anat evolucionant i relativitzant-se a través de les lectures de diferents articles i de les aportacions fetes a les carpetes del debat.
La perspectiva de l'anàlisi fet des de l'òptica de la psicologia social tindria molt a dir en el tema. El món social és un constructe que fem entre tots. De vegades la visió etnocèntrica de la realitat ens retalla la capacitat de criticar-la, questionar-la, relativitzar-la...
L'activitat m'ha suposat un esforç important per concretar la definició de termes que en l'ús habitual i col.loquial podem emprar com a sinònims però que ha convingut matitzar per saber de què parlàvem en cada moment: interculturalitat, multiculturalitat, melting point, sincretisme, relativisme cultural...
Si alguna conclusió hagués de treure'n, diria que em queda claríssim que en un centre educatiu, per fer qualsevol proposta, cal partir de la consideració i construcció compartida d'una veritable cultura de centre. Entenc que la cultura de centre es basa en les relacions humanes i que es conforma a partir d'accions com les següents: compartir, adaptar-se, identificar-se, integrar-se, prendre acords, consensuar, dinamitzar, consolidar...
La cultura es perceb amb els sentits. És una construcció social i un concepte dinàmic que d'alguna manera, els nostres protagonistes, en Joel i la Berta, també han contribuit a consolidar: campant cadascú per la seva i sembrant un conflicte francament gratuït.
En quant al debat pròpiament dit, personalment, he trobat a faltar més intervencions crítiques amb la Comunitat educativa que envoltava el cas i amb el seu posicionament davant el rebuig mostrat pels pares musulmans del centre.
http://www.kickamigrant.com/
http://www.newsgaming.com/games/index12.htm
El meu posionament inicial, provocat per la primera impressió de rebuig a uns jocs que descontextualitzats poden resultar molt durs, ha anat evolucionant i relativitzant-se a través de les lectures de diferents articles i de les aportacions fetes a les carpetes del debat.
La perspectiva de l'anàlisi fet des de l'òptica de la psicologia social tindria molt a dir en el tema. El món social és un constructe que fem entre tots. De vegades la visió etnocèntrica de la realitat ens retalla la capacitat de criticar-la, questionar-la, relativitzar-la...
L'activitat m'ha suposat un esforç important per concretar la definició de termes que en l'ús habitual i col.loquial podem emprar com a sinònims però que ha convingut matitzar per saber de què parlàvem en cada moment: interculturalitat, multiculturalitat, melting point, sincretisme, relativisme cultural...
Si alguna conclusió hagués de treure'n, diria que em queda claríssim que en un centre educatiu, per fer qualsevol proposta, cal partir de la consideració i construcció compartida d'una veritable cultura de centre. Entenc que la cultura de centre es basa en les relacions humanes i que es conforma a partir d'accions com les següents: compartir, adaptar-se, identificar-se, integrar-se, prendre acords, consensuar, dinamitzar, consolidar...
La cultura es perceb amb els sentits. És una construcció social i un concepte dinàmic que d'alguna manera, els nostres protagonistes, en Joel i la Berta, també han contribuit a consolidar: campant cadascú per la seva i sembrant un conflicte francament gratuït.
En quant al debat pròpiament dit, personalment, he trobat a faltar més intervencions crítiques amb la Comunitat educativa que envoltava el cas i amb el seu posicionament davant el rebuig mostrat pels pares musulmans del centre.
